dimarts, 5 d’octubre del 2010

Consoles de videojocs orientades al programari lliure


El terme homebrew es podria traduir per programari casolà. És a dir, el homebrew són programes, aplicacions o jocs realitzats per usuaris a nivell experimental o amateur, aquestes creacions realitzen o amplien determinades funcions de la consola.

Els fabricants de consoles no volen sota cap concepte que els usuaris desenvolupen jocs, ja que ells exigeixen a les empreses desenvolupadores de videojocs com UbiSoft, Polyphony Digital Inc, etc. el pagament de caríssimes llicències o drets d'autor, comissions en definitiva, sobre les vendes per desenvolupar un joc per a la seua plataforma. És a dir, que cobren primer a la productora del joc pel programari de desenvolupament o Developer kit, després per la llicència per a traure determinat títol al mercat i després a l'usuari final per adquirir el joc, un negoci totalment redó.

Les grans companyies que desenvolupen videojocs paguen de bon grat aquestes grans sumes de diners perquè així es garanteixen la no existència de xicotetes empreses desenvolupadores que amb menys mitjans, molt esforç i altes dosis d'originalitat puguen arribar a traure al mercat un bon títol que faça tremolar l’estabilitat dels grans, ja que el cost de manteniment al mercat dels seus productes és molt alt degut a la seua gran mida.

Un usuari avançat, un desenvolupador autònom no es pot permetre pagar la llicència per a poder desenvolupar un videojoc per a una determinada consola, a més les llicències les venen a comptagotes per a poder tenir controlats els títols que els fabricants de consoles consideren són els més adients al seu sistema de jocs i, a més, limiten a la seua voluntat la vida de la seua consola, de manera que quan ix una nova consola al mercat, no venen més llicències de l'anterior i així s'asseguren que tothom treballe per a la nova consola.

El homebrew arriba a poder-se introduir a les consoles normalment a través de xicotets forats de seguretat que permeten carregar i executar-hi el codi casolà mitjançant uns cartutxos que porten incorporats una targeta extraïble micro SD. La distribució dels programes homebrew sol ser gratuïta i una simple cerca a Google pot donar fàcils pistes de com obtenir l'aplicació homebrew que necessitem.

Recentment, s'han desenvolupat consoles dissenyades específicament per a l'execució de programari homebrew, el qual es caracteritza per ser gratuït i en la seua majoria obert. Podríem parlar de la GP32 (GamePark 32), una consola de videojocs portàtil de 32 bits, produïda per la companyia coreana GamePark, que va eixir per Nadal de 2001. Té com a principal característica, que és una consola orientada al programari lliure, sent la primera d'aquest tipus. Per aquest fet, té un limitat catàleg de jocs comercials, proper a la vintena, però té una extensa llista d'aplicacions: des de reproductors de DivX i MP3 a emuladors, incloent-hi jocs casolans i altres tipus d'aplicacions més exòtiques, com una versió reduïda de Linux.

La GP2X és una altra videoconsola homebrew portàtil creada el 2005 per l'empresa sud-coreana Gamepark Holdings després de la escissió de Gamepark, després dels desacords entre el tipus de mercat al qual aniria dirigida la successora de la GP32. Mentre Gamepark es va decantar per llançar una consola comercial que competira amb Nintendo DS i PSP, anomenada XGP, Gamepark Holdings va voler desenvolupar una consola orientada al programari lliure, que poguera utilitzar homebrew, i basada en GNU/Linux.

L'octubre de 2007 va eixir al mercat un nou model d'aquesta consola: GP2X F-200. Compta amb pantalla tàctil QVGA i suporta targetes de memòria SDHC de fins a 32 GB. Aquest model ha estat a la venda a Espanya des de novembre de 2007.

Els models F100 i F200 de la GP2X van deixar de produir-se a l'any 2009, sent substituïdes pel model més avançat GP2X Wiz.

La XGP mini és una versió reduïda de la XGP la qual té especificacions bastant similars a la XGP però és molt més menuda que la XGP. En canvi no té connectivitat wireless i té la meitat de RAM que la XGP, uns 32 MB. Al contrari que la seua successora, segons declaracions de la pròpia companyia, aquesta consola s'enfoca més a la realització de jocs comercials per a la consola en comptes de programari casolà, però s'ha compromès a oferir un SDK per al desenvolupament d'aplicacions i jocs no comercials.

La consola Gizmondo amb un Windows CE 4.2 al seu interior, va ser comercialitzada per la companyia Tiger Telematic.

L'atractiu de la consola rau en el Hardcore Homebrew, gràcies a un firmware no oficial que permet executar aplicacions no signades, a més de permetre executar aplicacions i jocs de Pocket PC. Però no totes les aplicacions de PPC funcionen a la consola Gizmondo, ja que el sistema Windows que incorpora té la manca d'algunes funcionalitats i llibreries.

Va eixir el 2004 al Regne Unit i Estats Units, retardant el seu llançament mundial diverses vegades, que finalment no es va produir, de manera que només és possible comprar als països esmentats.

La consola va ser enviada a l'ostracisme a causa d'una mala campanya publicitària (pràcticament nul·la), i a la força de Nintendo (Nintendo DS) i Sony (PlayStation Portable) al mercat. La companyia es va declarar en fallida a principis del 2006, per la qual cosa es va abandonar la producció de la consola, cancel·lant els jocs que havien projectat.

Però, actualment, l'estrella indiscutible d'aquest tipus de consoles és Pandora, el seu primer llançament ha estat a mitjans de juny de 2010 (segons la web del producte). Els seus creadors afirmen que serà la consola portàtil més potent de les actuals. La Pandora funcionarà amb programari de codi obert, incloent-hi una distribució completa de GNU/Linux.

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada