dimarts, 22 de febrer de 2011

Flashcart DS. La polèmica dels cartutxos.

Sens dubte, estem davant d'un tema complex, encara que el pitjor de l'assumpte és el desconeixement existent al respecte. Un exemple el tenim al diari La Voz de Galicia, on es pot llegir el següent titular "Desarticulada a Espanya una xarxa que falsificava consoles Nintendo", una cosa absolutament errònia i que indueix a equívocs als seus lectors. Al nostre estat en concret, no hi ha cap llei que impedisca modificar sistemes electrònics a gust del consumidor, l'únic que pot passar en aquest cas és que el consumidor perda la garantia de l'electrodomèstic, però en cap cas serà acusat de delinqüent.

No obstant això, estudis realitzats sobre la venda de videojocs, com els que presenta l'informe de l'aDeSe (Associació Espanyola de Distribuïdors i Editors de Software d'Entreteniment), indiquen que hi ha una menor venda de videojocs per a la Nintendo DS en proporció a la resta de consoles encara que no hi ha un estudi directe que ens indique una relació directa entre l'ús de targetes flash i la menor venda de jocs per a aquesta consola a Espanya. No passa el mateix als Estats Units, segons un informe a The Sunday Post per part de l’ELSPA, afirma que fins a un 90% dels propietaris d'una Nintendo DS als Estats Units, estan fent servir programari piratejat. Un alt percentatge de propietaris d'una Nintendo DS a Nord Amèrica, utilitza a les seues consoles jocs copiats, segons l’ELSPA, (Entertainment and Leisure Software Publishers' Association) actualment rebatejada amb el nom UKIE (UK Interactive Entertainment Association), l’associació britànica d'editors de videojocs.

D'altra banda, la frase dels representants de Ninteno "...els cartutxos no aporten res a la NDS" és completament desafortunada, ja que aquests cartutxos donen força vida a una consola totalment desaprofitada per al client que s'ha d'acontentar amb el que porta de sèrie. I, fins i tot, seria interessant saber quanta gent no s'hauria comprat la consola si no existiren els anomenats flashcarts o cartutxos no oficials.

El tema del homebrew, tot i que l’empresa Nintendo dóna a entendre que no li interesse o, que fins i tot és il·legal, la veritat és que és un aspecte que retroalimenta el panorama oficial dels jocs llicenciats per a la DS. Moltes de les aplicacions que ixen per a la consola, com ara programes amateurs, reapareixen com a jocs oficials sota un altre aspecte gràfic, però amb funcions que recorden a alguns títols del panorama amateur. Sembla com si la indústria del videojoc de la consola, espiara a fons l'escena del homebrew undergraund a la recerca d'inspiració. Un exemple el tenim amb l'últim projecte de Nintendo per a la saga Wario. Wario és un personatge fictici de videojocs creat per Nintendo que apareix als jocs de l'univers Mario. És un dels seus germans. En principi va ser creat com una antítesi d'en Mario, però a poc a poc va passar a ser protagonista dels seus propis jocs. L'últim producte de Wario porta com a títol, WarioWare: Do It Yourself. Aquest producte més que un joc tracta d'una sèrie de microjocs que vénen amb una temptadora oferta, la creació per part de l'usuari dels seus propis microjocs. Aquesta és la raó del títol Do It Yourself (fes-t’ho tu mateix).

El joc inclou 90 nous microjocs com els típics de la saga de trepitjar llandes, esclafar tubs de pasta de dents. Però la part més nova d'aquest joc és la que ofereix a l’usuari la possibilitat de crear els seus propis jocs amb l'Estudi DIY. El joc ensenya tot el que es necessita saber per poder crear nivells de jocs, proporcionant eines senzilles d'utilitzar. El joc ofereix guies interactives que mostren pas a pas com desenvolupar les fases del joc. Fins i tot ofereix la possibilitat a l'usuari de crear els seus propis gràfics i crear la seua pròpia música en múltiples pistes. A més, es poden compartir els jocs creats mitjançant la Connexió Wi-Fi de Nintendo després d'haver intercanviat la clau d'amic amb altres jugadors. Sembla que amb aquest joc Nintendo ha pensat, si els nostres clients s'entesten a crear jocs per a la nostra consola en comptes de jugar amb els que nosaltres fem, anem a facilitar-los les coses i de pas mantenim el control del sistema i alhora creem noves idees de negoci. Però, aconseguirà Nintendo controlar als seus usuaris amb iniciatives com aquesta?

Cap comentari :

Publica un comentari